Cada dia són més els vídeos i els articles que m’arriben anunciant que  aquesta pandèmia canviarà el món. En sentit positiu. La idea és que el mal ens ha fet adonar de lo equivocada que és la nostra manera de viure. Sempre darrere de bens força secundaris, i en molts casos induïts pel consumisme imperant. La possibilitat d’infectar-nos i l’enorme nombre de morts que produeix el virus ens ha obligat a confinar-nos, i descobrint la poca consistència del què perseguíem i, en canvi, els valors dels que la reclusió fa que en prenguem més consciència, com la relació amb la família i els amics, el bon ús del temps… i, sobretot, el valor de la vida mateixa i la seva fragilitat.

Haurem vist les entranyes nocives del capitalisme, que té com objectiu principal guanyar diners. A l’hora de la veritat percebem quant inhumana és la societat que crea. Rere del progrés imparable, es desatenen necessitats que són drets humans de primer ordre, que queden en un molt segon pla, com si fossin coses que pertanyen a la beneficència.

Passada la pandèmia els polítics i qui té qualsevol paper en la marxa de la societat hauran de canviar. És el que aquests vídeos i articles dels que m’he referit presenten com el missatge que ens envia la natura, avisant-nos que no podem continuar com ara, perquè és la mort del Planeta i la deshumanització de la persona humana. Fabriquem grans creuers i resulta que no podem atendre els malalts infectats, perquè o ho havíem previs, i ara tot és corre perquè la mort amenaça tothom. Com si l’habitatge, la sanitat, l’ensenyament, el treball, el diner necessari per viure, l’acollida dels immigrants, la cultura, la diversió… no fossin drets humans que la societat ha d’atendre abans que res.

¿De debò haurem après la lliçó i forçarem la creació d’una societat per damunt de tot humana?