Confinat

Acabo de lliurar a Gramagraf el llapis amb la maqueta en pdf del meu darrer llibre, del qual dies enrere ja en vaig escriure una glosa. No sé quan els presentarem, amb  això  del corona-virus. No tinc cap pressa però em fa molt feliç haver-lo enllestit. M’ha costat molt elaborar-lo, triar les 158 gloses de les potser dos mil que he penjat al capvespre.cat des de l’any 2011 fins l’any passat, corregir el text, millorar una per una cada fotografia… i barallar-me amb l’ordinador, tants cops, com per pensar que algun hacker em volia fastiguejar. Ara descanso, i entro en l’etapa de la jubilació, com qui acaba de fer un cim. El temps és meu.

I aquesta entrada a la nova etapa coincideix amb dos fets, que me n’accentuen la sensació. Fa uns dies ens vam reunir persones afins al Fòrum-GRAMA per posar-lo al dia i els qui es van comprometre a tirar-ho endavant van acceptar que jo ja no me n’encarregui. L’altre fet és que, seguint els consells dels responsables de Sanitat Pública, ahir vaig decidir confinar-me voluntàriament a casa els quinze dies que de moment aconsellen. Una esplèndida manera de jubilar-me.

I tot assaborint el dolce far niente, ho aprofito per dir que estic meravellat de la Sanitat de què fruïm els catalans i, en general, de com és la nostra societat. I no oblido que vivim en una societat super-capitalista en la que el diner ho taca tot, i en la que hi ha empreses i persones malvades. Però el govern i les institucions sobre les quals s’aguanta el benestar de què fruïm són plenes de bona gent, i funcionen acceptablement bé, malgrat les enormes dificultats a les que han de fer front.

Hi haurà gent que es fixarà a en aquests aspectes negatius (reals o inventats!) i que tot ho veuen fosc. Jo prefereixo quedar-me amb l’aspecte positiu, segur que l’empatia fins les fa millors.

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Confinat"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*