¿Per què polítics independentistes i molts terulians que sostenen que avui l’única via realista per assolir la independència és el diàleg, davant de la multitudinària trobada a Perpinyà no accepten, almenys, que els dos camins ens poden dur a la inependència i s’adonen que hi ha un immens nombre de catalans que creiem que s’hi arribarà (amb diàleg o sense) gràcies  a la força que fem al carrer?

Diuen que la trobada a Perpinyà va ser un acte electoralista.  O que feia una certa olor de partidisme. Doncs ¿per què no animaven  els “seus” a prendre-hi part, de manera que el que el president Puigdemont no es cansa de dir (que el Consell de la República és transversal), amb la seva massiva participació haguessin fet que fos transversal “inequívocament”? M’atreviria a dir que  la majoria de les 200.000 persones que vam anar a Perpinyà en això som luny dels partits i que fa anys que diem que volem avançar cap a la independència tots junts: amb el nostre president,  amb el nostre vicepresident, amb el govern sencer que va destituir l’estat espanyol de forma injusta i arbitrària…

Com m’agradaria que TV3 i els diaris partidaris de la independència enlloc de convidar cada dia  als polítics i als  opinadors que juguen sempre la seva partida, portessin a la pantalla i als seus fulls, dia sí i dia també, la gent del carrer, que no falla mai quan se la convoca.

Que s’adonin que la gent també juga i que juga millor!