Hem complert

Dos autocars ens van dur a Perpinyà als colomencs i colomenques que ens vam apuntar a l’ANC. Contents, il·lusionats. Amb la certesa que és la gent –nosaltres!– que hem d’aconseguir la independència de Catalunya, sense fer marrades ni llargues esperes. El viatge a Perpinyà es pot fer amb un parell d’hores; nosaltres, dissabte,  n’hi vam estar set. Però a mi no em sabé greu, els embotellments, els retards, la incomoditat, fins i tot la impossibilitat d’entrar a Perpinyà d’un centenar d’autobusos ho vaig viure com la prova de l’èxit de la convocatòria.

Tot anant cap a Perpinyà pensava en les vegades que hi havia anat en temps de la dictadura franquista. Un pensament ambigu. D’una banda, em feia enveja veure volaiar lliurament les banderes catalanes pel carrer i constatar, a Castellet i en molts llocs, que hi havia rètols i escrits en català. Però d’una altra banda no se m’ocultava que malgrat aquestes espurnes de l’antiga catalanitat, l’estat francès havia aonseguit que tot el  Rosselló hagués perdut en molt bona part la consciència catalana i que la llengua  gairebé hagués desaparegut, mantinguda viva només al dagradat barri de gitanos, considerada fins i tot per ells, un vulgar patois.

Ara les sensacions són molt diferents. Els catalans “del sud” estem forts. Espanya, amb l’ennorme poder que té l’estat, no aconsegueix eliminar el moviment independentista. És més: com més ens criminalitza i ens oprimeix, més creix. i, per una mena d’oòsmosi fratern,  com més ho vivim al Principat, més es desvetllen els altres països catalans. ¡Fins i tot, de retop,  les ànsies de llibertat respecte del centralisme esttatal s’enccomanen a més d’una província espanyola!

Tots tornem de Perpinyà més animats, convençus que la independència és a les mans del poble.

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Hem complert"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*