Quiosc del carrer Mossèn Jaume gordi

Cada dia hi ha més quioscos que tanquen. Per comprar el diari, sobretot diumenge, haig de caminar força. La gent recorra al mòbil. Jo mateix he deixat de comprar-lo, només l’agafo els dimecres quan vaig a Barcelona i els divendres, que solc dinar al JJ. Generalment m’interessen ben poc. Les poques vegades que el llegeixo a casa m’hi entretinc més, massa!, i després em sap greu perquè trobo que no hi ha res que em cridi l’atenció, tot al revés de quan agafo un llibre –ara estic llegint Els germans Karamázov, una lectura apassionant.

Normalment el dia que compro un diari trio l’Avui. No perquè hi trobi gaire articles interessants, però té pocs fulls i sempre du algun article de cultura, d’aquí. Dels diaris ja sé què dirà cada autor. I hi trobo massa política. Algun cop agafo l’ara, però se’m fa pesat, tot i que els divendres hi ha bons comentaris de les estrenes cinematogràfiques i uns articles sobre el Barça d’una noia (ara no recordo el nom), molt enginyosos.

Prefereixo llegir al móbil, quan acaba el dia, els articles de Vila Web. Són un antídot al mal sabor que et deixen les tertúliies i els comentaristes televisius. El Partal, amb les seves bones editorials, fa pensar; i els bons escrits de l’Odei, del Barnils, del Pere Martí, del Casulleres… i la varietat dels camps que toquen la Rojals,  la Cadenes, el Banils, el Resines…

Amb tot, són temps de seure al marge del camí i veure com passen els dies. Els canvis són lents. Els importants es produeixen quan menys un els espera.