M’assabento que ahir va morir el gran intel·lectual George Stiner. Jo el conec poc però hi ha dos llibres que m’han marcat molt, un sobre Europa i l’altre sobre temes fonamentals. En el meu bloc l’he citat més d’una vegada i avui, en homenatge al pensador, reprodueixo la glosa que li vaig dedicar quan vaig llegir el llibre-entrevista que li van fer.

“Un largo sábado”

El llibre de George Steiner es llegeix amb facilitat i s’acabaria aviat perquè no arriba a les 140 pàgines i no és gens totxo, tot i que Steiner és un dels més importants pensadors actuals. A més, el llibre és una entrevista en la que la periodista, Laura Adler, és àgil i molt incisiva, i a cada pregunta posa en qüestió el pensament de Steiner. Com a bona periodista no pregunta per conèixer el mestre sinó que, tenint-ne prèviament un coneixement exhaustiu, va més enllà i el qüestiona i el força a definir-se, quan li sembla que Steiner s’escapa.

Gorge Steiner va néixer a París l’any 1929. Fll d’una família jueva ben posicionada va criar-se en un ambient molt culte i tota la vida s’ha mogut en crecles molt doctes. És curiosa l’afirmació que fa de la identitat jueva. Els jueus –em sembla interpretar que diu– no tenen pàtria. No tenen un pàtria territorial (tot i que ara compten amb Israel); per això poden anar per tot el món com per casa seva perquè la seva pàtria  és la cultura. Suposo que en el fons –de la consciència i del subconscient– se senten ser el poble escollit de Déu (siguin creients  o ateus), hereus d’una missió peculiar, potser per això mateix sempre perseguits.

Com a europeu valora enormement la cultura d’Europa, l’extraordinària riquesa que es manifesta per les nombroses nacionalitats que la formen, amb tradicions culturals i llengües tan diferents. I es lamenta per la pèrdua de les humanitats i la substitució progressiva de la diversitat que dimana dels pobles, per culpa de l’uniformisme cultural, imposat gràcies als mitjans de comunicació actuals i a la influència dels Estats Units d’Amèrica. Per Steiner Europa s’ha envellit i en certa manera és presonera del seu passat, al revés dels Estats Units que viuen oberts al futur.

Al llarg del llibre Steiner toca molts temes, sempre a partir de la seva experiència autobiogràfica. A determinats moments fins t’abruma en sentir-te tan poca cosa al seu costat, i escoltar-lo parlar de les personalitats amb les que s’ha relacionat i de les universitats de tants llocs de les que ha estat professor. Perceps el seu amor per les llengües –domina no sé quants idiomes– i diu que cada matí el primer que fa quan comença el dia, és traduir unes quantes pàgines escrites en quatre idiomes difrents, dels autors que estima, per evitar l’envelliment de la ment… He començat la glosa dient que el llibre és amè. I afegeixo que et fa pensar.

Per això recomano agafar-lo amb un llapis a la mà i un retolador per subratllar els pensaments que ens sorprenen, i escriure en els marges el que ens suggereixin.