Avui se celebra la nit de Nadal, de maneres molt diferents i en més o menys fidelitat. Es conserva la celebració popular però la religiosa ha decaigut moltíssim. A Catalunya, ¿quanta gent va a la missa del gall? Ben poca! Just ahir llegia a la revista eclesial Pregó que a l’Europa occidental el panorama religiós posterior “a la descomunal crisi religiosa ha donat lloc al naixement de molts ateus, un bon nombre dels quals, no obstant –escriu l’escolapi Ramon M. Nogués– manté un cert sentit de transcendència, d’origen cristià”. Una transcendència que qualifica d’immanent, perquè no supera el més enllà d’aquest món, influïts pel fort agnosticisme modern.

Aquí s’escauria la pregunta que va fer Jesús, sobre ell. El seguien moltes persones entre les quals els seus deixebles i els amics, atrets per la seva fama. I els etzibà la punyent pregunta: “I vosaltres, qui dieu que soc?”

Jo continuo fent el pessebre i evoco el naixement de Jesús. No aniré a la missa del gall, una tradició que m’ha marcat profundament. Em queda el nen de qui evoquem el naixement –Jesús–, que continua al centre de la meva vida, i m’obre a una mirada transcendent, que va més enllà de l’espiritualitat de la que parla Nogués, la dels “ateus espirituals”, la dels ateus “de cultura cristiana”, en la que es reconeixen personatges agnòstics o ateus, com Steiner, Sponville, Francesc Mira. Una fe –la del creient d’avui– que ens toca viure-la a la intempèrie, igual que les figures del pessebre tradicional.

FOTO: nena de Burkina Faso, amb els seus dos germanets