Som a tocar de Nadal i aquests són dies en els que predominen els bons sentiments. Dies en els que es pensa en la família, en els amics, en els companys de la feina. Són dies també de regals. Els pobles i les ciutats s’engalanen i s’omplen de llums de colors virolats que donen als carrers un toc amable i festiu. Hi ha els cants, les nadales tradicionals, l’evocació de la tendra història del naixement del fill de Josep i Maria, el nen Jesús, en un estable.

Sembla que tot ens inclini a ser més bons. I a pensar en els altres. I urgits perla proximitat de la festa de Reis, els nens i les nenes se’ns converteixen en els reis de casa, i la seva il·lusió i innocència fan que el món ens sembli més bonic.

Jo em pregunto per què els bons sentiments que afloren en aquestes festes no podrien amarar tots els dies de l’any. Ja sé que tot just passada la primera quinzena de gener les agendes ens faran tocar de peus a terra  i que la vida es tornarà prosaica i que el cor se’ns retirarà molt endins, estiregassats nosaltres per les coses quotidianes.

Però sempre podem mantenir encesa la bombeteta de la cova al cor, i viure com si cada dia fos Nadal. Sempre hi ha una raó per celebrar la vida.

Des del capvespre em plau desitjar-vos a tots, amics i amigues, que tingueu unes molt bones festes de Nadal i que, enfortits, rebem el nou any amb il·lusió i fortalesa.