Nit de Santa Llúcia

Esplèndida celebració de la Nit de Santa Llúcia: un acte dinàmic, vibrant, emotiu. I un públic –els assistents– entregat. Espectacular. Es va palpar el dinamisme i l’ esperit de la Santa Coloma compromesa. I en el rerefons, sempre present, la ràbia  per la injusta absència dels nostres polítics empresonats, en especial Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural

És un honor que la 69a Nit de Santa Llúcia, Festa de les Lletres Catalanes,  s’hagi celebrat en la nostra ciutat. Un motiu de goig i, alhora, una invitació a reflexionar sobre el paper que assignem al llibre. Sí que en forma de guerrilla ja es fa bastant. Individualment. Però si es té en compte que a la nostra ciutat hi ha més de 100.000 habitants, el que es fa és molt poc. Només cal fixar-nos en el que en podríem dir literatura colomenca, o  llibres que tinguin com objecte la ciutat. Els llibres d’aquesta mena són escassíssims. Bastaria dir que no tenim encara un llibre seriós i modern de la història  de Santa Coloma, ni –en un ordre més divulgatiu– una bona guia “turística”.

El treball que s’ha de fer requereix una gran decisió. Primer de tot, situar el llibre en un lloc preeminent de la política cultural. Fer nostre l’eslògan que he proposat diverses vegades, que diria  “Santa Coloma ciutat de llibres”. Oimés perquè Santa Coloma és una ciutat molt jove, no fa ni cent anys que era un poble petit, faltat d’una burgesia tradicional que hagués fomentat la lectura. Ara són ja milers i milers els colomencs i colomenques que han passat per la Universitat, un potencial de cultura immens. Però ¿on són, aquests universitaris? Aquí, quan han marxat, hi venen perquè hi tenen el papa i la mama però ¿hi ha alguna cosa que els atregui com a universitaris?

L’Ajuntament, la petita burgesia, les entitats socials i culturals, les esglésies… s’haurien de fixar com objectiu que la gent escrigui i llegeixi. Crear els instruments que ho incentivin. No tenim un setmanari, no tenim una ràdio, no tenim una televisió. Els polítics no escriuen, els tècnics tampoc, els capellans tampoc, ni els industrials, ni els mestres… Les entitats socioculturals tenen prou feina per treure el seu butlletí, i gràcies que mirall-net obra les seves pàgines i hi escriuen alguns col·laboradors.

No sé per què la patrona de les lletres catalanes és Santa Llúcia. ¿Potser perquè era cega? Quina ironia!

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Nit de Santa Llúcia"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*