M’impressiona que una noieta aparentment tan dèbil com Greta Thunberg s’hagi convertit en l’heroïna en qui s’emmirallen milions de persones de tot el món, que es manifesten  denunciant la destrucció de què és víctima el Planeta. Un moviment més del despertar d’una immensa quantitat de persones que davant de les injustes desigualtats que es donen en el món sota l’imperi del diner, i amb  la passivitat dels polítics que haurien de posar fre a tanta corrupció i injustícia, han dit prou, i surten al carrer. En front de la globalització del poder econòmic apareix la globalització del poder popular.

És l’esperança que tenim. Que la gent –l’enorme quantitat de nois i noies que es mou– irrompi amb força i canviï l’ordre actual, i imposi la seva veu. És el tsunami en el que confio. Si escoltem només les tertúlies i els discursos que emet la televisió i que publiquen els periòdics, tindrem la impressió que el futur del món depèn del joc d’escacs que fan els partits polítics. Els mitjans no sembla que valorin aquest tsunami, que és un moviment que es mou “sota terra”, com les capes tectòniques d’abans que aparegui el terratrèmol. Els tsunamis un dia van acabar amb el servei militar, van donar el vot a les dones i van aterrr el mur de Berlín. Com deia Machado, la primavera ve, “sin que nadie sepa como ha sido”.

Torno a la imatge de Greta Thunberg. Menuda, fins i tot amb discapacitats físiques, amb la seva determinació encarna la força de la  gent, i enganxa moltes altres persones que se sumen al moviment. A mi em fa pensar en la força de les petites coses, en la importància que tenen en el món global els petits passos “locals”.

¿Com no pensar  en l’espai que estem creant en el Fondo (amb el web i el butlletí), convertit en una veu intensa i pertinaç i fent-se ressò del clam general per un món millor?