Ho vaig demanar a la Núria; arranjar l’Espai que s’ha creat a la Biblioteca del Fondo, que jo batejaria com Espai en el Fondo, acompanyat d’una referència a l’associació Fòrum-Grama, que es creà seguint l’esperit de la revista Grama i del Club de Debats; associació de la que depenen el grup Amics i Amigues del Fondo, el seu butlletí i el web EnelFondo.cat).

Ara el legat que hi he deixat es guarda i “s’exhibeix” conjuntament. La Mariona ha col·locat els llibres  més significatius i els àlbums de fotos, de documents i dibuixos en la petita llibreria que hi ha en l’espai. Mentrestant fa un bon servei perquè és una mostra visible del contingut del llegat. Però els objectius (mostrar què hi ha, i que el que hi ha es pugui consultar) es destorben recíprocament: l’exhibició té caràcter estàtic mentre que la consulta demana desimboltura i llibertat per poder-se endur les peces triades a la taula de treball.

A part del contingut cal arranjar el continent. A la paret del fons (com veiem en totes les exposicions), s’hi hauria de trobar l’explicació de què es troba en l’Espai i, al davant, hi hauria d’haver uns expositors on es mostrés una selecció d’objectes, documents i fotos significatius, que il·lustrin el contingut de l’Espai. ¿No és pels ulls, que ens entren les coses? Un fons de memòria històrica és tan mut com una pila de fòssils guardats en un museu, si no se n’explicita el missatge que contenen

Salvaguardar la memòria històrica és importantíssim però no serviria de res sinó es visibilitza.