Ahir vaig sopar a en el restaurant Isalba amb el grup promotor de la festa de dissabt, dia  9, d’aquest mes. Hi eren tots menys la meva neboda Eulàlia, que no va poder assistir-hi. Un sopar esplèndid tant pel lloc, com pel menjar, com pel servei, l’acolliment de part de la Isabej i, sobretot, per la convivència i complicitat dels qui ens vam trobar. La conversa va ser molt animada, a estones era en grups petits, els mesos de preparació de la festa ha fet que els components del grup s’hagin relacionat més i disfrutin de trobar-se…

Es respirava la satisfacció per com va anar l’acte de la Biblioteca del Fondo. No cessa d’arribar-nos elogis pel muntatge, pel ritme, pel to que va tenir la celebració i es subratlla el clima que es creà.  Jo mateix –tot i no ser amic de que me’n facin protagonista– en vaig sortir contentíssim.

L’Eugeni, que ha estat l’impulsor del grup, en agrair-los jo la feina feta i dir que donàvem per acabat  el grup promotor, va dir que l’entristia pensar que l’empenta viscuda i la finestra que s’ha obert, morin. La Mariona –directora de la Biblioteca– va dir que queda l’espai En el Fondo, amb una pila de documents, de fotografies, la col·lecció sencera de Fòrum-Grama, llibres i molts escrits, com un valuós fons de memòria històrica. Té raó, però el lament de l’Eugeni venia de pensar que les energies desvetllades no tinguin cntinuïtat.

Jo també hi penso en això i ahir ja vaig avançar com es podria seguir. Demà hi dedicaré la glosa.