Dissabte a la Biblioteca del Fondo hi haurà l’acte que s’ha organitzat arran dels meus noranta anys. Per uns moments es va pensar en suspendre’l per prendre part en un dels actes promoguts per tsunami democràtic, el mateix dia. L’Eugeni, cap del grup promotor, em preguntà  què en pensava; li vaig dir que li contestaria la nit, després de consultar-ho a persones de la meva confiança.

La resposta va ser no suspendre’l, adduint que d’actes seguint el procés n’hi haurà molts i que ens caldrà triar;  no podrem desatendre altres obligacions; que moltes persones s’han reservat el dia per venir; que ja hi ha diverses coses muntades… I que fer 90 anys no és un fet qualsevol. I per mantenir la celebració s’hi ajunta un argument e pes, que el mateix tsunami ens convida a fer altres “activitats socials, culturals i polítiques”, i l’acte que farem dissabte té un remarcable valor social i cultural, i fins i tot polític en coincidir amb la moguda general, en ple dia de reflexió.

Tot rumiant-hi, em vaig recordar de quan el 18 de febrer e 2016 ens vam trobar en una situació semblant. Amics i Amigues del Fondo havíem organitzat una xerrada sobre els cinquanta anys de la fundació de la parròquia i, inesperadament, coincidí amb el funeral de l’estimada Muriel Casals. Si suspeníem o no l’acte ho vam debatre a la junta promotora i vam concloure que la nostra absència al funeral no tenia cap pes mentre que sense temps d’avisar, deixàvem penjada la gent que havíem convidat.

La Biblioteca es va omplir. A la taula vam posar una rosa blanca en homenatge a Muriel Casals. Molts dels assistents potser no la coneixien i aquell vespre la van descobrir.