Avui compleixo 90 anys. Una ocasió oportuna per donar gràcies a la vida: per tot el que he viscut. La cançó que es va fer famosa –“gracias a la vida, que me ha dado tanto”—jo la podria entonar amb tota la raó. El fet de viure ja és una cosa prou gran. I en el meu cas, són més de 30.000 dies de llevar-me, d’obrir els ulls, de veure el cel i posar-me dempeus i encetar una jornada i poder fer coses.

De veure el món! I de sentir que en formo part i d’adonar-me que vinc per uns camins intricats, com el riu que veiem passar tan a la vora però que ve de molt amunt, d’unes fonts que vessen l’aigua que els arriba de deus que s’han format  dins de les muntanyes.

Un camí llarg, viscut, sobretot, amb altra gent. Amb moltes persones: amb les quals la complicitat és gran; plegats fem el camí de la vida. 90 anys: una celebració que no sol ocórrer més d’un cop a la vida i que, per tant, és bo fer-ne festa. I de dir –convençudíssim quan et feliciten—“per la part que et toca”, que és molta.

Pensar que és tot l’univers que viu en cada un de nosaltres!

Rcordo que per celebrar el camí que hem fet junts el pròxim dia 9 de novembre ens trobarem a la Biblioteca del Fondo. Per la millor preparació de l’acte, el grup promotor “Amigues i amics de JPS”  us demana que si penseu assistir-hi ho comuniqueu, trucant al telèfon 610 20 15 89 (Jose A). L’acte és obert a tothom.