Fa una setmana, l‘Agustí Viñas es va acomiadar com a rector de les parròquies de Sant Joaquim (Riu) i Sant Jaume (Raval), després de vint anys de regentar-les.  La festa se celebrà al barri del Raval, amb l’església plena de gom a gom de persones que volien mostrar l’estima i agraïment al seu capellà. De l’Agustí, que a més és l’arxipreste de Santa Coloma, la gent en coneix el treball incansable que du a terme, en especial a través d’Integramenet, que atén  la gent desfavorida, en especial els immigrants. Em cridà l’atenció la humil comunitat, tan viva i consolidada. Òbviament, vaig pensar en el Josep Esquirol que ja fa més de 50 anys que va fundar aquesta parròquia.

Un parell de dies després vaig dinar a la rectoria de l’Església Major. Volia convidar els capellans a la festa que farem pels meus 90 anys, i presentar-los la reedició del llibre En el Fondo. En la tertúlia hi prengueren part els companys presents. I vam convenir en muntar una sessió oberta per parlar del què va aportar a la ciutat l’Església colomenca, quan Santa Coloma era un suburbi afrós.

Em va agradar el que va dir el Miquel Àngel quan vam sortit al jardí. Jo li vaig comentar que el lloc és molt agradable i ell, agafant les paraules, n’amplià el significat, per referir-se al goig que senten els capellans d’ara, pel fet de viure a Santa Coloma: perquè no s’hi senten estranys i menys rebutjats, sinó que perceben que se’ls accepta i se’ls estima, cosa que ell atribueix al pòsit que van deixar els capellans i les parròquies dels 60, pel treball que van fer a favor de la ciutat, que és a la base de la Santa Coloma actual.

La feina feta per tanta gent, sempre i arreu! És el que m’agradaria subratllar en la celebració dels 90 anys que he tingut el goig de viure.