Fa una setmana, l‘Agustí Viñas es va acomiadar com a rector de les parròquies de Sant Joaquim (Riu) i Sant Jaume (Raval), després de vint anys de regentar-les.  La festa se celebrà al barri del Raval, amb l’església plena de gom a gom de persones que volien mostrar l’estima i agraïment al seu capellà. De l’Agustí, que a més és l’arxipreste de Santa Coloma, la gent en coneix el treball incansable que du a terme, en especial a través d’Integramenet, que atén  la gent desfavorida, en especial els immigrants. Em cridà l’atenció la humil comunitat, tan viva i consolidada. Òbviament, vaig pensar en el Josep Esquirol que ja fa més de 50 anys que va fundar aquesta parròquia.

Un parell de dies després vaig dinar a la rectoria de l’Església Major. Volia convidar els capellans a la festa que farem pels meus 90 anys, i presentar-los la reedició del llibre En el Fondo. En la tertúlia hi prengueren part els companys presents. I vam convenir en muntar una sessió oberta per parlar del què va aportar a la ciutat l’Església colomenca, quan Santa Coloma era un suburbi afrós.

Josep Catà, Andeu Alerany, Jaume-P. Sayrach, Antoni Antonijoan, Josep Sánchez, Lluís Hernández, Julio Gurzmán (capellà argentí), Salvador Cabré i Joan Moran

Em va agradar el que va dir el Miquel Àngel quan vam sortit al jardí. Jo li vaig comentar que el lloc és molt agradable i ell, agafant les paraules, n’amplià el significat, per referir-se al goig que senten els capellans d’ara, pel fet de viure a Santa Coloma: perquè no s’hi senten estranys i menys rebutjats, sinó que perceben que se’ls accepta i se’ls estima, cosa que ell atribueix al pòsit que van deixar els capellans i les parròquies dels 60, pel treball que van fer a favor de la ciutat, que és a la base de la Santa Coloma actual.

La feina feta per tanta gent, sempre i arreu! És el que m’agradaria subratllar en la celebració dels 90 anys que he tingut el goig de viure.