Cada cop que ens trobem a la plaça de la Vila reclamant la independència de Catalunya em pregunto: l’alcaldessa (la Núria Parlon) ¿ens estarà mirant rere les persianes que tanquen la balconada de l’Ajuntament? L’alcaldessa i els seus regidors, que governen amb majoria absoluta.

El “procés” és un fenomen que es pot observar des de molts angles. Que és un moviment que fan uns pirats i que ja els passarà, o una reclamació que ve de lluny, molt sentida pel poble català, cosa que per poc perspicaç que un sigui, es capta de seguida. Primer, perquè la reclamació de la plena autonomia ve de fa segles. Després, perquè es dona en tota la geografia catalana. Just avui veurem una munió de marxes que vénen en manifestació a Barcelona, des de tots els racons catalans. Per comprovar-ne l’extensió n’hi hauria prou en mirar el mapa de Catalunya després de cada contesa electoral, tot pintat de vermell, menys el territori que els constitucionalistes van batejar amb el nom de Tabernia, que és on recalà la gran onada migratòria dels anys 60-70, avui catalans de ple dret i catalans de sentiment, però que encara els atrapa l’espanyolisme secular.

L’alcaldessa i el govern municipal, si pensen en el bé dels colomencs, en lloc de mirar com poden treure més vots del desgavell al que ens porta l’infumable Pedro Sánchez, haurien de mirar de discernir què afavoreix més a la gent de Santa Coloma, si mantenir-la al marge del “procés”, o si –captant-ne la força democràticament renovadora que el caracteritza— introduir-l’hi de ple, per tal d’afavorir que Santa Coloma s’incorpori a un procés prenyat de futur.

El que és cert és que els “vells”, aturats per la por, majoritàriament voten en contra mentre que els joves, sensibles al futur i amants de la llibertat, s’hi apunten.