L’entrada a la Universitat em va fer prendre consciència de que ja era un home. Jo volia ser metge. El professor de Literatura ens havia recomanat  la lectura de la novel·la Graziella, d’Alphonse Lamartine, on surt un metge de qui es diu que es desvivia pels més necessitats com si fos un capellà. A mi m’encantà i em rearfirmà en ser metge. L’entrada a la Facultat de Medicina m’impactà: l’estudi del cos humà, el funcionament com una màquina. I l’enorme semblança de l’home amb els altres animals. Jo que era propens al somni, constatar que la bellesa  d’un rostre és el resultat de la superposició d’ossos, de grassa, de  carn i de pell, i que el cos és una màquina, em va xocar. I, a sobre, la proximitat de la mort. Abans de la dissecció del cadàver en llegia la nota biogràfica i m’esforçava en imaginar com hauria viscut. Total –acabava dient-me– per acabar en la freda taula de disseccions del Clínic?

A la universitat  vaig conèixer companys molt bons. Em vaig fer amic del fill del Doctor Puigverd, dels dos nois amb fama de ser els més llestos de la Facultat, el Guti (Antonio Gutiérrez Díaz) i Jordi Pujol (que després excel·lirien en la política),  en Manel Galofré (amb qui em reunia per repassar els apunts de classe i, de passada, anar a veure les nenes del col·legi Loreto), i amb el Santiago Tintoré, amb qui he conservat una profunda estima…

Confesso que vaig ser un mal estudiant. La batalla de si em feia capellà o no em destarotava. Marcat per una religió eminentment eclesiàstica fer-me capellà  se’m presentava com la resposta a la crida de Jesús a seguir-lo. Negar-m’hi era donar-li l’esquena. Molts anys després, ja a Santa Coloma, l’Agustina Rico, molt perspicaç, en veure una foto meva d’estudiant em va dir que si el meu pare hagués viscut jo hauria acabat la carrera de medicina. Ara, també jo n’estic segur. El meu pare crec que a Déu, més que en la religió el trobava en la vida, en l’art i en la cultura pagana.

Però també és veritat el que em va dir la Geli fa poc: siguin quins siguin els tombs que he donat, m’han traçat el camí que he recorregut durant els noranta anys i que ara!, celebrem. I n’estic content.