Entrem en una quinzena –que segur que s’allargarà molts dies– que promet ser intensa, moguda i apassionant. Està a punt de caure la sentència, les forces independentistes –els partits i les entitats cíviques– s’uneixen no solament per fer-hi front, sinó per passar a l’ofensiva per aconseguir la república catalana. Jo estic molt animat. I em sembla percebre que persones que vivien desconcertades i desanimades, amb només la mica de ventada que ens arriba recuperen la il·lusió. Ens diuen que hem d’estar preparats. Fins i tot que ens fem amb un transistor i que reunim provisions; com si  se’ns cridés a una missió desbocada. ¿Provisions de quina mena? I per quants dies?

Abans que ens cridin vull complir amb un deute contret en acabar les vacances: dedicar una glosa a l’arquitectura i al paisatge de la Vall Ferrera. Quatre ratlles. Crec que les fotos diuen molt més que el que pugui explicar jo. En resum: la vall és breu, discorre entre parets muntanyoses altes i desiguals, les obagoses molt verdes i les oposades, d’una pedra color coure, dures i aspres. Pel mig, el riu: la  Noguera de Vallferrera que baixa fins Llavorsí per unir-se a la Noguera Pallaresa. Prats i boscos: una simfonia de verds. I de llum. i silenci, amb la nota musical dels esquellots dels ramats.

I les cases? Com que hi ha aterrat poc turisme els pobles es conserven bé. Bé, això de “conservar-se” és un dir perquè on he trobat les cases més típiques (o més “autèntiques” que diríem avui) és en els pobles “menys conservats” com Norís, on viu un sol veí.

Per una visita apressada recomanaria Norís i Tor. I la humil i solitària parròquia d’Alendo, que m’enamorà.

 

Hem penjat el número 20, d’octure, del butlletí En el Fondo; si no l’heu rebut és que no tenim el vostre correu electrònic. Si teniu interès en rebre’l, envieu-nos-el (a mi mateix, jaumepsayrach@gmail.com) o entreu a la web de Fòrum-Grama,  enelfondo.cat, allí el trobareu i allí us podeu incorporar al nostre màiling. (Entre parèntesi: em sap greu que hi apareixen bastantes faltes tipogràfiques: la feina quan se’ns acumula més les pesses d’última hora, i quan ens falla l’ordinador ho destarota. Disculpeu!).