Segur que en aquests pobles de muntanya la gent humil sempre ha viscut lligada a la terra, treballant en el camp i cuidant els animals. Hom puja a la vall on soc aquests dies i s’adona del pes que hi té la ramaderia; tot són prats i boscos; de vaques en veus poques perquè  a l’estiu son dalt la muntanya, on alguns ramats fins i tot hi passen l’hivern. Però la gent d’aquestes contrades sovint també s’ha vist trasbalsada per altres conjuntures, per esdeveniments com les guerres o per iniciatives laborals que han obert noves vies de treball. Un d’aquests fenòmens va ser l’explotació de les mines de ferro iniciada el segle XVIII. De la incidència que aquest negoci va tenir a la Vall Ferrera en dona prou fe el seu nom, que vol dir vall del ferro.

A Alins s’hi explotaren quatre mines, tres de la família Castellarnau i la quarta, dels amos de Casa Sintet. L’extracció del ferro creà  nous llocs de treball. Hi havia els qui treballaven en les mines extreient la pedra ferruginosa, hi havia els qui portaven aquest material a les fargues  i els qui treien el ferro, el fonien i en feien lingots, i havia els traginers que el baixaven a Barcelona. Quan vaig entrar a Alins em cridà l’atenció el gros mall que hi ha a  la paret d’entrada a l’ajuntament.  Això de treballar el ferro ho havia vist a Palau-Sator, al taller del Pito,  i a ca’l manyà de Santa Coloma. Però era un treball artesà, gairebé casolà. Un cop el ferro quedava rogent gràcies al foc, el ferrer, a cops de martell sobre l’enclusa donava forma al metall. En una farga el sistema és el mateix però tot és molt més gran, en lloc de martell hi ha el mall gegant, que una roda mou activada per l’aigua.

Ho he aprés, tot això, a l’Ecomuseu Casa Sintet, instal·lat en una antiga cort i era (estable i paller), ple d’eines, de  màquines, de dibuixos i fotografies. Ens hi ha acompanyat de guia una filla de la casa, Zoy Casimiro,  que viu a Barcelona –on fa d’arquitecta—i puja tan sovint com pot, perquè estima molt Alins, cosa que hem pogut percebre per l’explicació que ha fet, docta i molt sentida.

El nom de la vall evoca un passat miner mentre que el paisatge, amb tants prats i tants boscos, continua parlant-nos de la vida rural.