Fa dos mesos que no escric al Capvespre. Em sabia greu, però és que aquest darrer any les coses se m’ha complicat força. He estat dos cops seguits a Can Ruti, amb els subsegüents períodes d’hospitalització domiciliaria; però el factor més desequilibrant és la proximitat de la data fatídica del 31 d’octubre 90, faig 90 anys! I per aquesta data em vaig comprometre a lliurar els meus llibres, fotografies i documents a l’espai de la Biblioteca del Fondo, que porta el meu nom.

També m’ha pres moltes hores la revisió del llibre En el Fondo, que el grup d’amics i amigues que gestionen el “meu” espai de la biblioteca, i que organitzen la festa de l’aniversari, el volen difondre a la gent que vindrà. Aquesta feina m’ha atrapat quan estava ficat en la confecció d’un altre llibre, que em fa molta il·lusió, que formarà part de la petita col·lecció que en dic els meus llibres blancs, pel color de la coberta. Tenen un caràcter molt personal, pensaments breus, amb mes preguntes que respostes. De la col·lecció en formen part Vuitanta anys i Llum en el corraló, s’hi afegeix la segona edició de En el Fondo, i el que estic preparant, que durà l’estrany títol Laetus dies hic.

 A part de la feina s’hi ajunta el fet de complir noranta anys que, ho vulgui o no, em marca. Tinc el passat, que reviso, intento comprendre i assumir. I miro de polir el que calgui per marxar d’aquest el més ben vestit possible: els últims retocs que l’escultor fa al bronze abans de lliurar l’estàtua a la posteritat.  I, sobrevolant aquests afers, la mirada que ja veu a prop el darrer mur,  s’esforça a llegir els besllums que arriben del més enllà desconegut.

Una situació com de flotar, a la que li escau el títol d’una novel·la que va escriure el meu professor de mates: “Después de la vida i antes de la muerte”.

 

N o t a: demà començo les vacances, vaig al Pirineu, tornaré el 9 de setembre. Si tinc cobertura miraré d’escriure cada dia.