Amb el suport de la dreta més recalcitrant

En Comú Podem –que sempre s’ha mantingut en l’ambigua, equívoca i interessada equidistància, enfrontada amb la possibilitat de perdre el poder abandona els equilibis tàctics per aconseguir l’alcaldia de Barcelona. Amb el suport indispensable dels vots de Mauel Valls!, l’home que a França ha traït el socialisme i que aquí ha estat promocionat pel gran capital, just per la classe social que  els d’En Comú Podem diuen que s’hi oposen, com a autèntics partits progressistes i d’esquerra.

El més lamentable, però, és que amb el seu discurs perverteixen el llenguatge i degraden la política, que hauria de ser la proposta d’uns programes i el debat sobre què representen els continguts d’uns i altres. Els partits independentistes ès el que reclamen. No condemnen el federalisme ni la unió amb Espanya sinó que en discuteixen la viabilitat i, sobretot, defensen les millores que Catalunya (i també Barcelona) aconseguiria, si es podia governar per ella mateixa. La dreta espanyola i l’esquerra! condemnen l’independentisme com una “cosa” per se abominable, tant que, igual com es fa amb la pesta bubònica es conjuren per fer un cordó sanitari, per avortar-la.  Diu Collboni: “Subordinen Barcelona a una causa política”. ¿’Es que tota opció política no comporta un programa –una causa política– que ateny la ciutat? Aleshores per què en lloc de condemnar a priori l’independentisme no es comparen els programes i s’estudia quin beneficia més Barcelona?

Realment som davant d’un fet molt trist. I vergonyós. Em consola pensar que un 29% de la base de Barcelona en Comú consultada no està d’acord amb el pacte guanyador. Em pregunto: els antics companys meus d’ICV, estan entre el que no volen aquest pacte? I encara m’atreveixo a afegir: continuaran dins del partit, sentint tan a la vora el buf de la dreta econòmica més recalcitrant que ha optat per Ada Colau i que, a més, té a la recàmara la bala del 155 a punt de disparar contra Catalunya i contra Barcelona?

Un corolari potser encara més trist: que d’aquest terrabastall en té bona part de culpa ERC pel refús de la unitat de l’independentisme, amb l’excusa d’eixamplar la base.