Pelegrinatge

En dues gloses anteriors m’he referit als grans canvis que el cristianisme ha experimentat en els més de dos mil anys d’existència. Amb el desig de submergir-me en els temps antic, he llegit el llibre Pelegrinatge, d’Egèria, que fa temps que em rondava per casa. D’Egèria s saben poques coses. Que molt probablement era de Galaecia (l’actual Galícia) i que havia de ser una dama important –parenta de l’emperador Teodosi- i e formaria part d’un grup do dones piadoses o que seria monja. Llegint el diari del seu viatge es percep que era una dona senzilla, instruïda i dotada d’una gran curiositat. M’ha agradat acompanyar-la, cosa que m’ha permès ficar-me en l’atmosfera espiritual d‘aquells temps  tan reculats (anys 381-384), en què la religió impregnava la societat.

El viatge és un pelegrinatge. Egèria sí, es fixa en el paisatge i el comenta, les valls per on passa, els rius que salva, les muntanyes a les que puja… però cercant sempre els llocs sants: les esglésies, els sepulcres dels sants cristians i de l‘Antic Testament, en actitud religiosa (com les anades que encara avui organitzen les parròquies a Terra Sant, a Lourdes, a Montserrat). Quan arriben als llocs triats sempre llegeixen el passatge corresponent de la Bíblia, resen i canten salms adients.

Sorprèn la descripció que Egèria fa del culte dels diumenges i especialment de Setmana Santa. “De seguida, després e dinar pugen a la muntanya de les Oliveres […] S’hi asseuen el bisbe, els preveres i tot el poble”. La gent segueix la narració litúrgica amb gran emoció: “Hi ha un esclat tan gran de crits (es recorda la passió), gemecs i plors de tot el poble […] que se sent gairebé fins a la ciutat”. I són tantes les celebracions –ho escriu del dia de Pentecosta- “que és un dia de gran fatiga per al poble”. Les cerimònies comencen abans de cant del gall, i se’n fan en distintes hores del dia i en llocs diferents de manera que acaben la jornada rebentats.

Una pietat ingènua que Barcelona encara va viure amb el Congrés Eucarístic, i que l’Església fomenta amb els viatges del Papa, que són, però, esdeveniments excepcionals.