“Primum esse…”

Vaig escoltar l’entrevista que Ricard Ustrell va fer a Noam Chomski a TV3 (Quatre Gats).  Chomski és un dels intel·lectuals més valorats actualment, situat en l’ala progressista. Que es posés en contra de l’empresonament dels polítics catalans  i dels presidents de l’ANC i Ómnium Cultural ja m’ho esperava. Qualifica de barbaritat que estiguin  en presó sense haver estat condemnats i, el que considera gravíssim, per uns delictes que no han comès. Però no és aquesta qüestió que em du a dedicar la glosa d’avui a aquesta entrevista.

Sinó l’afirmació que si fos català no votaria a favor de la independència perquè va dir queés el temps de la globalització i no de la fragmentació. Un raonament  que escolto sovint. Persones que com Chomski defensen la unió europea enfront de la fragmentació de les nacions, un bé que cal preservar. Però, enfront de la homogeneïtzació en part empobridora, grans pensadors, com Steiner, lloen el ressorgiment del caràcter identitari dels pobles, que afirmen ser el gran tresor d’Europa, un tresor que l’actual Unió Europea no respecta perquè els estats-nació que la conformen cerquen el seu  bé particular, que és eldiner.

Els Etatas Units d’Amèrica podrien servir-nos d’exemple. Un país molt gran format per un  reguitzell d’estats que sí, depenen del govern central; però, alhora, tenen les pròpies lleis i en el seu territori frueixen d’autonomia. Va ser el somni de Catalunya: la República ibèrica, resultat de la federació de les Repúbliques de les nacions peninsulars.

“Primum esse quam operari”. Separar-nos per ser!  I essent lliures, contribuir a la construcció de la gran Europa dels pobles.