Alegres, enèrgics, contundents
Passo el dissae amb els amics excursionistes en el petit poble de Sant Feliu de Buixalleu, un xic el pla pertorbat perquè coincidim amb el dia que en aquests topants té lloc la cursa automobilística. El dia, però, és boníssim i el paisatge, amb frondosos boscos i en una situació alterosa, t’ofereix unes vistes molt grans.
No cal dir que la marxa a Madrid feia que la situació que viu Catalunya –el procés independentista–, sortís sovint en la nostra conversa. I que en el llarg sobretaula, entaulats en el planell de sota l‘ermita, sovint obríssim els mòbils per viure de prop la gran manifestació.
Dues idees se’m feien fortes. D’una banda, contemplant l’immens panorama tenia la sensació que veia Catalunya. ¿Qui podria negar que Catalunya és això, aquest terreny consistent, extens, xop d’una història d’arrels mil·lenàries? ¿Té res d’estrany, de quimèric o de delictiu que vulguem ser el que som? ¡Portem massa temps volent-ho fer entendre als espanyols! Ahir –amb la complicitat de forces persones d’Espanya– els ho vam dir des de casa seva: perquè ho entenguin!, perquè col·laborin amb nosaltres! i perquè s’adonin que defensar la llibertat de Catalunya (a part de ser un deure de tot demòcrata), contribueix a la millora d’Espanya i d’Europa.
Un dia ple. I d’enfortiment de l’esperit. Quan les coses les veus des d’una certa altura, sents la força dels valors primordials.
O sia Jaume, que els que no “combreguem” amb la doctrina oficial de TV3 no som democrates?
Cada dia s’ en apren una de nova…
Jordi, deixa que et pregunti amb franquesa, què t’empatolles? Tu pots combregar amb la doctrina de qui vulguis, just la democràcia consisteix en això: que tothom pugui pensar el que vulgui, respectant la llibertat de qui pensa difrent. Respecte de la “doctrina oficial de TV3” no sé quina és. Jo l’escolto TV3 (que crec qu és la millor d’Espanya i la més obrta); d’alguns perioidstes, teruliaans i ntrevistats m’agrada el que diuen, d’altres no. Però m’agrada que ho puguin dir aen la “nostra” televisió i defensar-ho, com feiadies enrere l’Arrimadas i avui el presidnt de Societat Catalana.I no sé, Jordi, perquè et compliques tant. Si no vols la independència, tens tot el dret de no voler-la, com jo el tinc de desitjar-la com ho he viscut des que era adolescent. El que reclamo és el dret de poder-ho defensar i, posat que gent molt honorable –com tu mateix– no hi està a favor i d’altres sí (com jo mateix) que se’ns concedeixi el dret fonamental de votar-ho, amb la seguretat que com a bons demòcrates (tu i jo)acceptarem el resultat. ¿No creus que això és just? I ho opdem defensar amb tranquil·ltat, amistosament, amb un sa “fair play).