Tots som jutjats
A mi no em quda cap dubte, amb el judici d’avui , que en la farsa que ha muntat el govern espanyol no es jutgen només els polítics i polítiques del nostre govern sinó els més d’un milió de persones que vam fer l’1 d’ocubre. És més, puc dir amb tota certesa que es jutja Catalunya sencera perquè el què passa avui a Madrid no és sinó la cuetada final de l’intent d’Espanya d’abolir la nació catalana, que va tenir l’episodi seminal el 14 de setembre de 1714, quan l’exèrcit hispanofrancès va aixafar Barcelona i dies després Felip V abolia les Constitucions catalanes.
“Rafael Casanova conscient de l’extraordinària gravetat dela situació, va decidir jugar una última carta desesperada: treure la bandera de Santa Eulàlia, que segons la tradició sempre protegia Barcelona en casos de perill extrem., i no perquè esperés un miracle diví,sinó per l’efecte enardidor que podria tenir sobre la moral i els ànims dels defensors”. Sàpiens
Casualment, el judici s’obre el dia de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. La ciutat cap i casal de Catalunya, que just avui celebra la Festa Major, que de festa ara d’un costat no en té res perquè el judici converteix la diada en una data nefasta. Però d’altra banda, de la mateixa manera que la natura passa de les malestats que fem els humans i la primavera s’avança amb el florir ja de moltes plantes, singulament dels ametllers i les mimoses, la falsedat del judici que avui comença i la reacció de la gent arreu del país ens fa pressentir el triomf de Catalunya.
Serà un goig, alhora que un patiment, veure els nostres polítics asseguts als bancs dels acusats: en la seva honradesa i valentia, en el seu sofriment i en la seva fermesa ens hi emmirallarem tots.
Acabades aquestes ratlles, un rcord paticular a les Eulàlies, que tinguin una feliç diada! Un pensament especial a les meves dues nebodes, que porten el bonic nom de la patrona de Catalunya.
Sí Jaume, dia trist i a la vegada esperançador. Els hem tornat a veure a totes i tots serens i amb fermesa. Segur wue guanyarem!!!!
Que bé, Mercè, sentir una veu tan optimista. Els ànims s’encomanen!
No nací en esta tierra pero mi madre catalana por los cuatro costados me inculcó el amor a está Catalunya y mi padre,el respeto y la justicia. Yo seguí por ese camino y hoy me siento profundamente catalan y como dices tú yo tenia que estar sentado en esa farsa que han montado en la capital del Reino.
hoRafael, som d’on volem ser i tenim la sort que la intel·ligència i sobretot el cor, ens faciliten ser d’oon volem ser. I a mi m’agrada sentir-me del món sencer. Estimo molt Catalunya i els països on he estat un temps, com sobretot Itàlia. I no cal que et digui que estimo molt Espanya; la seva gent i la seva terra. Sé que amb la visió imperialista que els han inculcat, ara uns s’entristeixen d’una separació que els fan veure com una cosa dolenta; i d’altres, amb visió
poc oberta, s’enrabien i ens maltracten. Tinc l’esperaça que quan ens considerin un país veí, aprendran a acceptar-nos i estimar-nos. ¿No va ser amb guerres cruents que van respondre a l independització dels països americans? Ara se’n senten la “maadre patria”. Ànims Rafael! Ho tenim a tocar.