…vina’m a veure que tinc fred”

Feia  un dia molt bo al mati, quan he sortit a caminar perquè em prengués el sol. A l‘ombra encara feia fresqueta i ara, que som ja al capvespre, em posaré l’anorac gruixut per anar al Raval a veure en Joan i la Marina, doncs la temperatura haurà baixat. He pensat en el sol, el sol que fa a casa nostra, una benedicció de Déu. I no és que no m’agradi l’hivern i els dies foscos, i la pluja. Però diria que aitals dies, com la tardor, són dies com de tornada, d’entrada al dedins, un temps que et reclou i t’ajuda a pensar, mentre que el sol et crida a sortir. Aquest sol de finals d’hivern i d’anunci de la primavera no és l’esclat de la vida. Ho diu Maragall en un dels seus tres poemes dedicats a la florida dels ametllers: “No n’ets encara el millor temps / però en tens tota l’alegria”.

En acabada la caminada m’he assegut en un banc de la rambla de sota casa, la rambla del Fondo, on anys enrere hi hagué una mena de garden, convertit ara en vorera-parterre. Em mirava la gent que passava i les persones assegudes. Fruint del sol, m’he entristit al pensar com es deuen sentir els nostres presoners i presoneres, que es troben en vigílies del judici, tancats en cel·les tristíssimes, privats del sol i de  llibertat.

M’ha vingut al pensament la lectura que vaig fer quan encara era adolescent, d’un llibre que em va impressionar moltíssim i que em va deixar una empremta que no se m’ha esborrat, tot i que de l’argument només recordo que eren les reflexions de l’autor, Silvio Pellico, engarjolat per les seves idees polítiques disconformes amb les del govern del seu temps. Pellico era innocent però en lloc d’enfonsar-se, es va agafar l ‘empresonament com un exercici per créixer cap endins d’ell mateix, a la cerca del seu enfortiment humà i del coneixement del sentit de la existència humana.

¡Com m’afiguro la fondària que pren, en els nostres presoners, la injustíssima experiència que estan vivint! Un coneixement més gran de la grandesa i de la misèria humana, i un desig de lliurar-se encara més a la creació del país que somiem!