arcelona

Santa Coloma i Barcelona

 

No vaig poder assistir sal segon debat de Diàlegs a la Riba del Besòs però pel comentari que en fa l’Antonio Molina, hi vaig ser a travès del que diu l’Antonio que va dir l’Albert Fabà que dic jo, i que jo no he dit mai. El punt en concret anava de la relació de Santa Coloma amb Barcelona. Les paraules de l’Antonio són aquestes:  “Lo grave fue que no hubo realmente propuestas que se plantearan más allá de dar la razón a la teoría del conferenciante o bien, sacar a la palestra la teoría de Jaume P. Sayrach, puesta en boca por el siempre tenaz Albert Fabà, propuesta que habla a trazo grueso de no empecinarnos en ser tanto Santa Coloma y ser ‘más Barcelona”. Faig constar que no he defensat mai desatendre la nostra ciutat per ser més barcelonins, sinó tot el contrari. Porto més de cinquanta anys treballant a Santa Coloma perquè l’antiga ciutat suburbial sigui cada dia més ciutat.

En el llibre que vaig publicar l’any 2007 “Escrit a Santa Coloma”, hi ha un capítol, el 8, que es titula “Relació amb Barcelona” i hi reprodueixo el que vaig escriure en el preàmbul del Pla Estratègic Santa Coloma 2000: “si les ciutats perifèriques s’han de conjuntar amb la ciutat central, que és Barcelona, ha de ser a partir d’una personalitat plena i amb una identitat assumida i desenrotllada”.

L’arquitecte Oriol Bohigas proposava que les ciutats perifèriques s’unissin a Barcelona conservant la seva  relativa autonomia i, al mateix temps, que Barcelona tornés l’autonomia als barris que han estat viles o pobles i, conjuntament  amb les ciutats perifèriques, fessin cadascun d’ells de batlle del seu territori i col·legialment, s’ocupessin de les qüestions comunes. Em sembla que aquest model va ser el del Londres d’abans de la Tatcher.

Per reflexionar-hi!

———-

n o t a: si a cerca cliqueu el títol del llibre (Escrit a Santa Coloma) us en sortirà una fitxa molt completa