Oliba episcopus

“L’abat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 – Sant Miquel de Cuixà, 30 d’octubre del 1046) fou abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998–1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà(1008-1046). Va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona. Oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l’art romànic”. Així comença wiquipèdia la nota que dedica al qui ha estat un dels homes més grans de Catalunya. D’ell ara se celebren els mil anys de la mort. El Museu de Vic li dedica una exposició que ens permet situar-lo en el seu temps, i entreveure l’enorme treball que va fer en els àmbits espiritual, cultural, artístic i institucional d’abast no solament a Catalunya sinó a Europa. No em puc estendre glosant la seva obra però em plau reproduir una il·lustració de la cèlebre Bíblia que promogué des de l’Scriptorium de Ripoll, com a simpàtica mostra suggeridora de l’esperit modern que infongué al món del seu temps, camí ca al Renaixement.