El Crist de nou crucificat

Als 35 anys de la mort de Joan Sales, Club  Editor publica la famosa novel·la El Crist de nou crucificat, que l’escriptor català va traduir, revisada ara per Pau Sabaté, i Acantilado en presenta la traducció castellana, també esplèndida, deguda a Selma Ancira. Jo he llegit les dues, confrontant-les, i he disfrutat molt literàriament i, no cal dir, atrapat per l’argument. “La novel·la –escriu Sabaté– està situada a Likóvrissi, un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s’hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d’apòstols. El pope els alliçona perquè s’impregnin dels seus papers: es tracta de llegir un xic, no gaire, els Evangelis i de fer una vida decent mentre preparin la Passió. Però la gràcia del text s’encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant… Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d’una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure’s de sobre els refugiats.” A part del goig de la lectura, et frapa la coincidència amb el què passa avui a Europa i, des d’una perspectiva diferent, a Catalunya. La Unió europea es nega a rebre els refugiats, i referint-ho a casa nostra, bisbes espanyols i gent “benensant” es neguen a denunciar l’opressió que l’estat espanyol exerceix contra Catalunya. En la Likoovrisi de la novel·la els actuants del drama de la Pssió, tot estudiant el seu paper, s’impregnen tant de l’esperit evangèlic que quan els turcs decideixen exterminar els refugiats, s’hi oposen, optant pels pobres, com va fer Jesús.

En la revista eclesial El Pregó el periodista Oriol Domingo escriu: “El llibre de Kazantzakis llegit des del nostre poble i del nostre present es podría titular El Crist de nou crucificat… a Catalunya. Aixì és malgrat que alguns cardenals i bisbes espanyols cauen en la idolatia d’adorar Espanya com un déu etern i llencen el sobiranisme català a l’infern”.