Quina foto més bonica la dels presos a Lledoners! M’agrada perquè és un cant a la unitat del moviment independentista que ens arriba a partir d’un fet tan sensible, com el la de la privació de llibertat dels membres del govern legítim de Catalunya (incloses les dones, a qui la fotografia ens remet). El sofriment ens despulla i uneix. Fa que els empresonats –a qui la presó iguala en la pèrdua de la llibertat i de la vida familiar–, iguali també en l’esperança i la il·lusió de construir un país on tothom pugui ser lliure i feliç.
Jo esperaria que aquesta fotografia fos la imatge de la decisió –dels que hi surten– de la voluntat de rebutjar el sectarisme partidista, i posar en el primer pla la unitat de tots els catalans. Ès l’hora de construir un país entre tots, i per a tothom. Els ho demano a ells; i als amics i amigues, als companys independentistes i a les persones que estan a favor també de la República catalana. Que no perdem gaire temps criticant i denunciant la misèria dels partidaris de la judicialització del procés, sinó que ens dediquem a exigir indesinenter als polítics, la unitat, per damunt de tot.
Una unitat no només ni principalment com una mesura estratègica per guanyar, sinó perquè l’esperit de convivència i concòrdia amari el procés, i sigui demà la característica del nou país que construirem. Una Catalunya de tothom, on una constitució democràtica i moderna faciliti la llibertat, la convivència i els consensos més amplis possibles. On sigui possible viure l’amistat tot i defensar objectius parcials diferents.
Omplim la xarxa d’aquest crit: Unitat! Unitat! Unitat!
Llibre d’amic i amat
Cantava i plorava l’amic cants del seu amat. I deia que l’amor travessa més aviat el cor de l’amador que un llamp fulgurant, o que un tro l’oïda; i que més viva és l’aigua del plor que la de les ones del mar; i que més a prop de l’amor es troben els sospirs que la neu de la blancor. [38]
Crec que l’unica manera de reforçar la unitat és:
1. Acceptar que hi ha diverses maneres d’interpretar el procés, l’1O, el 3O i el 27O i que totes s’han de respectar.
2. Que ens hem de posar d’acord amb una sèrie de mínims que puguin ser acceptats si no per tots per la gran majoria: lliberta dels presos, ampliar la majoria independentista, polítiques socials, aliances amb els comuns… Posem per cas.
Hola Jaume
Avui m’ ha agratat força el teu comentari sobre els presos i la crida a la unitat.
Nomes volia dir-te que aquesta crida a l’ amistat entre tots els catalans podries començar-la tu mateix abstenint-te de menysprear i insultar a tots els qui pensem que els qui ens han portat a la situacio present ho han fet tant malament com han sabut i mirant nomes el seu profit personal. I tenint en compte que España es un gran pais i que entre la seva gent n’ hi ha de molt bona, com a minim tant com a Catalunya.
Una abraçada
Jordi, em satisfà que el comentari d’avui t’hagi mig complagut. M’estranya, però, que afirmis que insulto i menyspreo algú. Sempre he demanat el respecte a tothom (recorda la mena de diàleg que proposava que es fes al Parlamnt entre els qui pensen diferent; que en lloc d’esbatussar-se s’enraonessin amb simpatia i fair play. En el meu escrit simulava una discussió enre l’Arrimadas i l’Artadi. Si a “cercar” escrius “Arrimadas” se t’obrirà aquest escrit, del 13-XI-2018). Ara, cal que tu també ho llegeixis amb empatia.