Repassant el full l’Ajuntament informa hi trobo una joiosa petita notícia: el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Vins d’Alella accepta que els vins colomencs frueixin d’aquesta cèlebre marca. Però aquest goig de seguida se m’eclipsà pel disgust que se m’apoderà al constatar que al full no hi havia ni un escarit comentari sobre la Diada i sobre la immensa manifestació, a la que vaig assistir amb una nombrosa colla colomenca. Això, desgraciadament no em ve de nou, ja me’n vaig queixar a l’alcaldessa, reprovant-li l’actitud evasiva que manté l’Ajuntament amb el procés, des que s’inicià.
I no és que demani a l’Ajuntament que defensi la independència (encara que m’agradaria i crec que seria el millor), però sí que exigeixo que es faci ressò d’aquesta mena de tsunami que viu Catalunya; que no se n’evadeixi, perquè el futur de Catalunya condicionarà el futur de la nostra ciutat. Per mi, aconseguir la independència i la República és un dels objectius més grans al que podríem aspirar, o, pels qui s’hi oposen –com els socialistes- un mal a evitar.
Doncs parlem-ne! Em revolta que el meu l’Ajuntament no tingui cura que els ciutadans coneguin la situació actual i optin pel que estimin ser el millor. Conscienciar la gent ¿no ha estat sempre la preocupació dels colomencs compromesos amb la democràcia? Anys enrere –encara sota la dictadura feixista– amb eines com la revista Grama i el moviment popular els “nous colomencs” (vinguts els anys 50-80) s’adheriren a les lluites a favor de l’estatut d’autonomia, convençuts que el que era bo per al país ho era també per a ells.
El futur de Santa Coloma està estretament lligat al futur de Catalunya!
Sigues el primer en comentar on "“Quo vadis”, Santa Coloma?"