“Crideu independència, si és independència allò que voleu”. Així Vicent Partal titula avui  l’editorial de VilaWeb, davant la indefinició de com es presenta la manifestació de demà. D’entrada dir que us recomano que llegiu l’editorial. L’he trobat oportuníssim i clarificador, atribuint a la ciutadania el paper determinant que ha tingut –i té– en el procés, cosa que els comentaristes polítics obliden, obsedits per les maniobres, reals o imaginades, dels partits.

El resultat és que un acaba desconcertat. Que si la cosa va per llarg, que si l’urgent és ampliar la base, que si cal abandonar l’independentisme “màgic” (volent dir dels somiatruites)… De fet, però, no seríem on som si el poble, la gent! no hagués empès el pocés fins aquí. ¿S’hauria fet l’1 d’Octubre sense el poble?

Quan la fruita està madura cau pel seu propi pes. El mur de Berlín s’esfondrà de sobte i tot sol, sense cap acord previ elaborat en els despatxos, i sense que els tertulians ho haguessin vist venir. Doncs bé, ¡que en diguin independentisme “màgic”! però demà reclamem ben fort la República, i exigim la unitat dels partits republicans.

L’any que ve quan celebrem l’adveniment de la República els recordarem el vers de Machado “la primavera ha venido / nadie sabe cómo ha sido”. (Per pura “màgia”?).