Avui l’Església celebra el dia del Corpus. Una diada que va néixer per popularitzar el dogma de la presència real de Jesús en l’eucaristia. Una creença que arrelà profundament en el poble senzill i que, com sol ocórrer en les manifestacions populars de la religió, la traducció festiva va adquirir una bellesa i emoció gran, perquè se li van ajuntar coses tan tendres com la participació dels nens i nenes que havien fet la primera comunió, quan encara l’ambient era amarat de l’esperit de rams i de la pasqua.

L’Albert més d’un cop m’ha dit que l’Església colomenca s’equivocà al suprimir la processó del Corpus. I té raó. No vam saber mantenir la processó, accentuant-ne els aspectes populars i l’esperit que la caracteritzava, esperit que les flors i els infants ressaltaven.

El Corpus celebrava la proximitat de Jesús. En una societat laica, ¿que no es pot dir que Jesús –o els valors cristians que caracteritzen tan fondament el Nadal– són avui perfectament assumibles, molt més positius que els que impregnen la societat de consum? Una cosa és la fe i una altra els valors que el cristianisme  ha covat, i que formen part de l’ànima del poble català.

Hi penso molts cops. Cal mimar les festes  que celebren l’alegria de viure I, sobretot, les que enalteixen la bondat i la innocència.