El procés entra en un nou episodi, un més dels molts que hem viscut, també transcendentals. El dilema que semblava insalvable “o govern autonomista (?) o ruptura” es resol amb una interessant conjunció: sí al govern autonomista (?) provisional, però fort i fidel a l’1 d’octubre; i sí a la República, impulsada per l’assemblea catalana a l’exili i –un tercer element, el principal– el protagonisme de la ciutadania.

Davant d’aquest horitzó els partits independentistes s’hi han d’abocar. També la CUP! No es tracta ja d’allò tan elemental que davant l’enemic comú cal un front comú sinó que, fent-ne una lectura positiva, aprofitar l’ocasió per avançar tant com es pugui, cap a l’objectiu final.

Com ja és habitual, la gent no falla; malgrat els titubeigs a què tan acostumats ens tenen els partits, sortim al carrer amb l’empenta, unitat i il·lusió  de sempre. Fins i tot les enquestes (tan poc fiables) diuen que l’independentisme creix. És l’hora de la gent!, l’hora de fer una llista unitària i iniciar el procés constituent com l’espai comú on ens trobem els catalans i catalanes que volem construir una Catalunya lliure, justa, solidària per a tothom.

De passada, acabem amb la cançoneta de l’Arrimadas de ser Cs el partit més votat a Catalunya.