ETA ha anunciat la seva definitiva dissolució. Tot i que ja fa temps que no actuava, la noticia ha estat acollida amb un profund respir perquè mentre ha existit ha causat un gran patiment. Són més de 800 morts i milers de víctimes comptant les persones ferides i les famílies que han viscut el drama dels atemptats. La desaparició d’ETA obrirà el camí de la reconciliació i això ens omple d’alegria.

Costarà, però oblidar i encara més, perdonar. Els partits polítics, les institucions socials, l’Església! haurien de treballar per la conciliació. I evidentment, el govern espanyol. Però aquest no ho farà, la seva immediata reacció ha estat d’una falta de magnanimitat i de tacte horripilant. En mires al bé comú ¿no hauria estat oportú subratllar els aspcctes positius de la decisió presa pels etarres?

Oimés quan el govern enfront de la violència d’ETA ha desplegat la violència de l’estat, armant el GAL i, sobretot, al no haver acceptat des d’un principi el diàleg sobre la legítima reclamació del poble basc a la independència, negació que es troba en l’origen de la fatídica lluita armada d’ETA.

Amb la seva actitud dura i repressiva el govern provoca la fractura i fa difícil l’entesa i la pau.