El paisatge vist des de la finestra del bus, de retorn de Bossòst, ahir, quan el dia declinava

Fer camí en unes circumstàncies ben complexes. Pel que fa al procés, som com en una mena de lliga en la que cada partit resulta decisiu. És una angoixa de mai no acabar. En sortim d’una quan la següent és encara pitjor. Ara mentre aquí uns tiren cap a un realisme que fa pensar en una rendició i els altres defensen la reivindicació de la legitimitat usurpada, surt el govern alemany amenaçant-nos de lliurar Puigdemont a la (in)justícia espanyola.

Això com de teló de fons. Però que envaeix tot el terreny perquè –almenys a mi– m’afecta del tot, talment com una malaltia. Però això no treu l’atenció a les coses més properes i immediates, més personals: l’agenda del dia a dia. Hi ha el treball del Fòrum, aquest projecte en crisi diria perpètua, hi ha la feina am Amics i Amigues del Fondo i la resposta que espera l’Ajuntament del muntatge de l’espai de la Biblioteca Fondo que du el meu nom.

I com passa als rius, les aigües han de fer camí cap al mar, havent de salvar els esculls que troben. “Lo nuesrto es pasar” –va dir el poeta. I cal fer-ho sense perdre el nord.