Quina mania, els espanyols, amb la llengua catalana! Sempre, quan una nació expansionista ha estat amb guerra amb una altra i ha vençut, per tal de fer seu el territori de la nació derrotada el primer que fa és prohibir la llengua del terreny conquistat. Espanya ho ha fet insistentment amb Catalunya. Cada cop que ens han dominat bé per les armes bé per les lleis, la llengua catalana ha estat abolida.

Amb la democràcia tot i que la intenció ha continuat existint, en les formes s’ha procurat que “el cuidado no se note”. Però se’ls nota perquè la seva obsessió és  tan gran que no ho poden evitar. Un dia surt un ministre i diu que s’ha d’espanyolitzar Catalunya. Un altre dia es prohibeix etiquetar en català. O es fa l’impossible per convertir en idiomes diferents el parlar propi dels distints territoris dels països catalans…

Ara es vol abolir la immersió lingüística amb l’excusa que el castellà en surt perjudicat. Sempre defensant la llengua de l’imperi (que compta en molts milions d’usuaris) sense fer mai res a favor de la llengua catalana, tan amenaçada (com tampoc mai no han fet res a favor de les llengües indígenes de l’Amèrica llatina, que Espanya es va carregar quan imposà el castellà en tots els territoris conquistats).

Em pregunto: a Santa Coloma (on s’inicià la immersió lingüística), l’Ajuntament, les parròquies, la societat civil… no denunciaran enèrgicament semblant tropelia?