Vaig escriure que estava cansat i avorrit de fer escrits en defensa de Can Zam i que, davant el mutisme i la sordesa insultant amb què l’Ajuntament ha respost sempre, no només a mi sinó a persones i entitats que excel·leixen pel seu compromís cívic,  no valia la pena de desganyitar-se més. Callar i esperar que la història expliqui perquè Santa Coloma no té un parc de debò, com tota ciutat mitjanament important.

Però la noticia que el grup municipal Som Gramenet ha presentat una instància a l’Ajuntament perquè anul·li el procés participatiu endegat per definir la segona fase del parc de Can Zam que és una farsa, m’anima, i torno a la palestra. ¿Com és possible que un debat que sol·liciten ciutadans i entitats compromesos amb la ciutat hagi estat sempre esquivat? Per no anar més lluny, basti mencionar l’escrit del regidor Jordi Garcia al Full informatiu de la setmana passada, criticant la seudo-participació, o el recent editorial del butlletí del CEP, reclamant un cop més el debat.

Mai no hauria imaginat que la demanda del debat hagués d’acabar amb l’amenaça de dur l’Ajuntament als Tribunals quan, per poc democràtic que fos, no solament hauria d’acollir la participació de la gent en la decisió del futur del parc, sinó que l’hauria de fomentar. Fruir d’un parc urbà, verd i frondós, és tan important, avui dia!, que bé val la pena defensar-ho mentre hi hagi esperances d’aconseguir-lo.

Si no per les bones, per les males.