“No us preocupeu pel demà –llegeixo en l’Evangeli de sant Lluc–, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix”. Una sentència sàvia que sovint em ve a la ment, i que avui se’m fa ben present. Hem estat vivint uns dies d’una gran incertesa: què passarà el dia 30 –avui!– al Parlament? Aquest matí he escoltat a les notícies que es mantenia la incògnita i fa uns minuts m’ha trucat la Fina per dir-me que el ple s’ha ajornat. Fins quan? Què decidirà la mesa? I el govern de Madrid?

Tot just fa una setmana en parlava amb la meva cosina Elisabet en el dinar que vam tenir els qui havíem promogut el llibre dedicat als quasi mil anys de vida dels Fatjó dels Xiprers. L’Elisabet seia al meu costat. La vaig veure cansada i revoltada, per l’actitud tan hostil, tan irracional i incomprensible del govern de Madrid.

La vaig trobar també trista. No només per la situació política; es troba sola i em va dir que cada dia enyora més el seu marit. ¿I la salut?, li vaig preguntar, perquè la vaig trobar com apagada, ella que era tan enraonadora, tan inquieta (sovint em comentava les gloses del capvespre) i tan alegre. Em va fer una resposta evasiva, com jo quan dic que a aquesta edat sembla que més d’un cop sentis les passes de la Dama. I com corroborant les paraules de Jesús que també recollia sant Lluc (“Cada dia en té prou amb els seus maldecaps”), em va dir que la mantenia feliç les trobades amb els grups de creients, de caràcter social.

Que disfruti de la llum, de la pau i de la joia eterna que Jesús ens anuncià!

<br>