Avui és la festa patronímica de Santa Coloma. Com és sabut, el nom és el d’una màrtir del segle III, morta en la persecució de l’emperador Aurelià, en la ciutat de Sens, a prop de París. El seu sepulcre va ser un lloc de peregrinació de molts devots. Davant l’ànsia que els creients sentien –transcorreguts els anys– de conèixer la vida dels màrtirs que veneraven, aparegueren les narracions dels martiris, conegudes amb el nom de passio,  d’acord amb uns models més imaginats que històrics. La llegenda de la nostra santa és molt bonica. De seguida es difongué per la cristiandat, especialment per la Gal·lia i la Hispània. Segles després, amb l’arribada dels pregrins francesos que feien el camí de Santiago, la fama de Coloma encara cresqué més.

Els pobles es van fer seva la santa i entorn seu han sorgits noves històries i llegendes. A mi m’agradà molt la llegenda que em van contar al poble de Santa Comba de Lima (Portugal), que vaig visitar quan escrivia el llibre de les Santes Colomes catalanes (amb les addendes dedicades a les espanyoles, portugueses i franceses). I em vingué el desig de plasmar-la en una historieta per quan celebréssim la festivitat de Santa Coloma.

És una història ingènua i bonica. Molt adient per acabar l’any i encetar el 2018 pels sentiments d’innocència, de bondat i amor que traspua. Una invitació a anar pel món confiant en el valors que suggereix la llegenda de Santa Colombinha.