No sóc a temps de penjar la glosa d’avui dimarts, la infermera ha vingut tard i no arribo a temps de penjar la glosa abans de les 12. Ho penjaré demà, a més de la glosa de la vigília de les votacions. Els darrers dies haureu notat que m’he esforçat per escriure gairebé cada dia, dedicant les gloses a les eleccions, i que ho faig des de la meva aposta pel sí, i amb el desig de convèncer algun dels lectors que potser dubta, perquè voti a favor de la República Catalana. Avui dedico la glosa a paraules i conceptes que tot i ser polisèmics s’usen intencionadament (per fer mal a l’adversari) en el sentit pejoratiu.

Frontera

Sembla –com argüeixen els unionistes– que el nou estat català crearia fronteres. De fet, de fronteres n’hi ha moltes i de diferent espècie. Els municipis tenen unes fronteres que en determinen el seu territori, i això és bo, perquè marca el camp d’intervenció dels respectius ajuntaments. Els països també tenen fronteres (fins al punt que les Constitucions en un dels primers articles afirmen que el govern les defensarà fins i tot amb l’Exèrcit). Una frontera té uns caràcters administratius, culturals i polítics. Si el país és obert, les fronteres són transparents i la seva riquesa cultural s’expandeix als altres països. En canvi, quan una nació es tanca (com posant  alts murs per evitar l’entrada dels immigrants), la frontera és inhumana. O l cas actual que per preservar a ultrança les fronteres del país Espanya el govern es nega a escoltar-nos i decapita el govern català.

Fractura

La democràcia no crea fractures. Les diferents maneres d’enfocar la vida i la societat no en crea si els litigis es resolen democràticament, donant la paraula als ciutadans, que és qui, amb el vot, decideix el camí a seguir. Només quan els blocs es converteixen en dogmàtics i, sobretot, quan es condemna l’adversari i se’l converteix en enemic –desqualificant-lo amb mentides i fomentant l’odi–, es produeix en la societat una greu fractura.

Diàleg

Tothom diu que s’ha de dialogar. Catalunya vol dialogar però amb el govern de Madrid és impossible perquè, com que considera la independència un “pecat gravíssim, s’hi nega en rodó. “Se puede hablar de todo menos de la independencia.”  Si un té un problema i el metge que el visita li diu que li pot parlar de tot menys del que li fa mal, com pot ser “viable”, la consulta?

Europa

Catalunya sempre ha estat europeista. Però no d’aquesta Europa dels estats antiquats que en lloc de ser l’Europa dels pobles s’ha convertit en l’Europa dels interessos econòmics. Volem no solament pertànyer-hi sinó ser-hi amb vocació de canviar la per fer l’Europa dels pobles.

Un país de tothom

Ho diuen tots els partits unionistes i els equidistants, acusant el procés d’excloure les persones partidàries de l’encaix amb Espanya. Un país democràtic accepta totes les idees polítiques i són les urnes les que decideixen la forma que s’adopta. Per això defensem un procés constituent i participatiu perquè entre “tots” decidim la constitució del nou país; una constitució moderna, justa, social i oberta, feta “en comú per tots i per a tothom”, per tal què en la República que neixi tothom s’hi senti a gust.