Un lema bonic el de “tenim molt en comú”, si la comunió que proclamen abastés tothom, i no només els partits que conflueixen en la nova formació, que té com objectiu afermar-se i créixer. Quina comunió és la seva, quan exclouen gairebé tothom? Situats en l’equidistància entre els qui volen mantenir l’Espanya unida i els qui treballen a favor d’una Catalunya sobirana, no acaben de dir quin és el seu camp.

Diria que se situen en l’òrbita espanyola, com la factoria catalana de Podemos. Defensen estar entre els unionistes i els sobiranistes, adduint que a Catalunya hi ha una majoria de persones preocupades per la situació social, de la qual  ells serien els únics que en fan l’element central del seu programa. Com l’Arrimadas1 i com l’Albiol i l’Iceta! Tots fan servir aquest argument, com si la multitud que clama per la independència no es mogués per construir un país amb una base fortament social. Mentre el govern de Madrid anul·la els acords socials de la Generalitat i li regateja el diner, quina política social es pot fer?

És cert que a Catalunya hi ha molta gent que no vol la independència. Davant d’això en lloc de servir-se’n per captar vots, ¿no seria més positiu ajudar-los a comprendre que una Catalunya sobirana (que no els privaria de seguir sent espanyols) afavoriria no solament la gent que hi viu, sinó que actuaria de revulsiu de la casposa Espanya i de l’Europa dels grans negocis?

Em sap greu que amics que lluitaren per l’estatut d’autonomia avui siguin absents de la meravellosa revolució que vivim.