He llegit el llibret Què és una nació?, d’edicions 3 i 4 (València), publicat aquest any amb el text de la famosa conferència que el filòsof Ernest Renan va pronunciar a la Sorbona de París,el 1870, en oposició al filòsof Johan G. Herder, que havia tractat el mateix tema uns cent anys abans, també rebuda amb gran acceptació. El llibre el presenta Ramon Alcoberro Torres i, a més del text de Renan, conté una interessantíssima conferència que sobre la nació i el dret a decidir va dictar Jordi Pujol i Soley, quan a Catalunya s’estava treballant per fer l’Estatut d’Autonomia, que va ser rebutjat pel Govern de Madrid, després que el Parlament l’hagués aprovat.

Herder, que pertanyia al moviment Romàntic, plantejava que la personalitat de la nació es basa en el substrat de la llengua, de la cultura , del sentiment col·lectiu i de la memòria històrica. Per ell la nació és un fet anterior a la construcció política que es pugui fer. Aquesta opinió s’assembla molt a la que sostenia el gran bisbe Josep Torras i Bages en el seu influent llibre La Tradició Catalana. Deia, el bisbe, que els estats els fan els homes mentre que els pobles els fa Déu, atès que són com una surgència de la terra (que, amb la teologia tradicional, es contemplava com obra del Creador). Renan, que pertanyia a la cultura liberal, s’oposà a la concepció essencialista i metafísica de Herder perquè observava que les nacions no són un fenomen estàtic, sinó el resultat de la voluntat dels individus d’unir-se i formar una nació, cosa que és fluctuant i que canvia amb els anys (sigui de forma natural o per la intervenció de factors externs, com, per exemple, que el territori l’annexioni una altra nació i li imposi la seva llengua i la seva cultura). Amb tot, Renan reconeix (com Herder) que la nació es fonamenta en el seu passat –que diu que cal recordar i honorar–, però insisteix que el que crea la nació és la voluntat decidida de construir-la i perpetuar-la.

Pujol concloïa que no hi ha cap dubte que Catalunya compleix amb els atributs que segons Herder fan que un poble sigui una nació: té un passat ric, ha estat una nació sobirana i, malgrat la repressió duríssima que ha sofert al llarg de segles, mai s’ha rendit i sinó sempre ha mantingut viu l’anhel de ser un poble sobirà, com es fa plenament evident avui dia. I ningú podrà negar que no se li pugui reconèixer l’atribut preconitzat per Ernest Renan com essencial perquè sigui reconeguda com una nació: la voluntat de ser, una condició imprescindible.

Dit amb una frase del mateix Renan: “La nació és un plebiscit de cada dia”.