No vaig poder anar a la manifestació d’ahir però la vaig seguir per la televisió. Més descansat i amb vistes esplèndides, des d’angles diferents i estratègics. Però faltant-me la sensació que sents quan et trobes en mig de la gentada i experimentes que toques el poble. Amb tot  vaig viure moments de gran emoció i de gran bellesa. M’emocionà veure els familiars o amics dels presos llegir els seus missatges, tots molt serens i ferms. Com l’acabament de l’Oriol Junqueres. Estan segurs que després de l’hivern –com sempre– vindrà la primavera.

Una primavera que no he deixat de sentir, malgrat els moments de desconcert i d’incertesa. Ara hi ha polítics que pensant que l’arbre del procés ha caigut a terra miren de fer-ne llenya. Que desagradable, el missatge de la Colau i del Domènech, just ahir!, fent trampa, com els socialistes: condemnen l’aplicació del 155 i ataquen durament el PP i Rajoy però acte seguit acusen el Govern de la Generalitat de ser culpa de l’actual situació, per haver muntat la farasa del procés i d’haver mentit. Retreuen a la Generalitat d’haver-nos fet perdre el temps, desatenent els problemes de la gent. ¡Com si el benestar del poble no fos l’objectiu principal de contruir un país nou i lliure, la República Catalana, en el que puguem administrar els nostres diners i la política social, que l’Estat espanyol ens boicoteja!

Em va agradar molt la nostra Gabriela Serra la nit, en el programa de Preguntes Freqüents, de TV3, contestant amb tranquil·la contundència les acusacions de l’Elisenda Alamany, portaveu dels Comuns. Contra el que deia del fracàs i que ara, després de les eleccions hauríem de tornar a la legalitat i a començar de nou (amb el PP i Rajoy), li va contestar que el que toca és treure’ns del damunt el 155 i recuperar la República, recuperar el Govern, i començar el procés constituent.

Quina ceguesa no veure que sota el marasme que es produeix a Catalunya i a Espanya i fins i tot a Europa hi ha la nou nata República, que es debat per ésser i créixer!