Trobo magnífic que la Núria Parlon, i amb ella altres alcaldes i militants socialistes, s’oposi a la imposició de l’article 155, i que fins i tot ella s’hagi donat de baixa del lloc que ocupava en el consell directiu del PSOE. És una barbaritat –i una animalada– el que vol dur a terme el PP, un autèntic cop d’estat fora de tota llei, condemnant Catalunya quan l’únic que volem és expressar-nos en un tema tan transcendent com és el nostre futur nacional. També vaig aplaudir que la Núria i altres socialistes critiquessin durament la salvatge actuació policial, el dia del referèndum.

Però afegeixo que amb aquesta queixa no n’hi ha prou. És més: assenyalo la greu contradicció dels socialistes quan titllen d’antidemocràtica l’aplicació de l’article 155 i, en canvi, es van plegar a la imposició tan poc democràtica de no cedir els locals per votar, o que avui denunciïn la Declaració d’Independència, justificant-ho perquè és – diuen– il·legal. Jo dic que tan viciada és la legalitat amb què el PP defensa l’aplicació de l’article 155, com l’oposició que manté amb mètodes coercitius, jurídics i policials contra la independència. Es tracta d’il·legalitats que van contra la legitimitat que assisteix a les persones i als pobles de decidir el seu futur.

L’ error de fons és que els socialistes (igual que el PP i Ciutadans) , no admeten que Catalunya sigui un nació, subjecte jurídic de ple dret. Per ells només som una regió amb peculiaritats culturals i folklòriques, sotmesa a la Constitució espanyola.  Maltractada pel govern central (això ningú no ho pot negar) i que, per tant, té tot el dret del món d’exigir uns canvis de la Constitució per trobar un encaix millor, però no se’ls acut quehi ha un dret anterior a una millora, i que és el que volem: ser una nació lliure i independent. Per això el govern de Madrid nega el diàleg perquè no reconeix aquest dret d’ésser , i el PSOE tampoc. Per això, d’acord amb la sentència espanyola –“Antes una España roja que rota”– PP i PSOE s’uneixen contra la independència. I no és estrany que des de posicions pretesament “neutrals” es culpi per un igual Catalunya i Espanya. Núria Parlon en l‘escrit que va penjar fa unes setmanes a la xarxa, després de condemnar l’actuació policial de l’1 d’octubre i la repressió de què és objecte Catalunya, escrivia que “todo esto sucede por la inhibición y cerrazón de los responsables políticos en el Gobierno de España y en el Govern de Catalunya”.

Tan de bo que aquests socialistes rebels en lloc d’ensopegar en la legalitat s’adonin de la revolució que estem vivint, i s’hi adhereixin: per al bé de Catalunya…¡i també d’Espanya!