Som a quatre dies  de l’1 d’octubre, segurament el dia per mi més esperat dels 32.185 que ja he viscut. Si miro enrere em vénen a la memòria hores d’espera intensament viscudes. Cito, per començar, l’espera de l’acabament de la guerra civil. Érem petits, vivíem aïllats en un món enemic; ens ho havien pres tot. Cada dia escoltàvem Radio verdad, seguíem l’avenç de les tropes franquistes esperant l’alliberament de Barcelona per recobrar  la torre de Sant Feliu, la casa de la Diagonal, el cotxe… Una espera menys dramàtica però més emotiva i intensa era la de l’acabament de ls classes quan era intern al col·legi dels escolapis de Sarrià. Cada dia tatxava la casella corresponent, cosa que feia encara més llarga l’espera. Amb els anys les esperes s’han fet més tranquil·les i raonades: l’acabament dels estudis, el dia de l’ordenació sacerdotal, cada viatge que he fet i les sortides d’excursió, la troballa d’un document que em permetés completar la confecció de l’arbre genealògic..

L’espera de l’1 d’octubre és diferent. Hi ha l’aspecte intrigant de saber què passarà. Amb quinabarbaritat més enssorprenràelgovern espanyol. Es parlava que hi hauria un xoc d trens ide com es seria. Ens preguntàvem: amb el govern  en contra, com es podrà fer el referèndum? De la resposta sobre la reacció de l’Estat ja n’hem començat a tastar els primers embats. Però, què passarà diumenge que ve? Preguntes que no només m’afecten a mi, sinó tot el país!

He notat que hi ha gent que té por. Dies enrere vaig dinar amb uns amics i vaig adonar-me que algun d’ells viu el xoc de trens amb angoixa. Jo no. És tanta la il·lusió que sento pensant que podem assolir la llibertat, després de segles d’espera..! La joia de la mare que enmig dels dolors del part espera amb il·lusió veue  e fill que ve.. Tot em diu –els raonaments, l’instin, la fe en el meu poble– que l’1 d’octubre de 2017 és el final de la prostració que venim arrossegant des de fa molts segles.

Als amics i amigues que temen coses dolentes els dic: veniu amb nosaltres; la tranquil·la esperança, l’alegria i l’entusiasme de la gent que surt al carrer se us encomanarà.