Bausen és un dels últims pobles d’aquesta vall, d’abans d’entrar a França. Per cert, el primer poblet que trobaríem passada la frontera és Melles, on es soltà el primer ós que introduïren als Pirineus (i que té alarmada la gent). Bausen és a més de 900 metres d’altitud, hi viuen pocs veïns i és un dels pobles de la Vall d’Aran que conserva millor el típic model dels vells pobles aranesos. S’hi arriba per una carretereta que puja molt i que fa moltes giragonses. Hi he anat amb Don Ramoncho, el capellà de Salamanca que substitueix el rector del Baix Aran. A Bausen cada mes s’hi diu missa i avui, festa de santa Anna, era el dia triat d’aquest mes.

Anar amb ell a missa m’ha permès conèixer el grup antic del poble. Em sembla que a missa hi érem 14 dones i 4 homes. I 13 imatges religioses. Per dins, l’església ha sofert una gran transformació, m’han dit que de resultes d’una nevada extraordinària que enfonsà el sostre.

 

Després de missa el capellà s’ha calçat les botes, ha pres els pals de caminar i se m’ha endut sender enllà, perquè veiés dues coses –que m’han agradat molt: la fondosíssima fageda de Carlac (amb les extraordinàries vistes de les muntanyes, que sembla que se’t tirin al damunt), i l’estrany i romàntic cementiri de la jove Teresa, enterrada en un lloc solitari per decisió del seu jove espòs, amb la col·laboració de la gent de Bausen.

La història de la Teresa és la d’un amor romàntic molt gran. La Teresa i el Francisco des de petits ja s’havien enamorat. Quan van voler casar-se el rector els ho negà perquè, sent cosins germans, l’Església no ho permetia sense la llicència de Roma que, com que valia molts diners, no van poder obtenir.<br>

Per viure tranquils el seu amor van fugir a França. Van tenir dos fills. Una greu malaltia s’emportà la Teresa als 33 anys. Quan els familiars van voler-la enterrar a Bausen, el rector els ho impedí, adduint que havia mort en pecat. Llavors, el Francisco, amb l’ajuda dels veïns, va construir un cementiri per a ella sola, lloc que els bausencs segueixen mantenint fervorosament, amb els besnets de la parella.

Total, un breu apunt d’una tarda intensa en la que he assaborit la grandiositat del paisatge, mentre l’eco d’un temps que ja ha passat me’l feia present, i fruïa de la cordialitat de la gent senzilla, embolcallat d’un gran silenci.