Confesso que coneixia molt poc la història de la Vall d’Aran. Sabia que hi havia persones que parlaven l’aranès, com una cosa residual. Aquests deis, però, a través de converses que he mantingut amb persones de la Vall, he tret la impressió que la gent s d’aquí se sent molt d’aquí, i que l‘aranès  és la seva llengua habitual. Com ja vaig anotar en un escrit anterior, em sembla que no se senten ni catalans, ni espanyols ni francesos, potser francesos una mica més, “però ¡aranesos més!”.

Llegeixo que al segle X f aquestes terres formaven part del comtat de Ribagorça, veí del comtat d’Urgell. L’any 1175 el rei Alfons II d’Aragó els incorporà a la Corona aragonesa i Jaume I, després que l’Aran hagués passat per les vicissituds del pretès domini de la Casa de Comenges, la Vall passà a la jurisdicció del Regne Catalano-aragonès, incorporació referendada pel Tractat de Corbeil (any 1258), que van firmar els monarques Lluís IX de Franca i Jaume el Conqueridor. Una anys després, el 1313, la Vall d’Aran va fruir d’institucions pròpies de govern per concessió de Jaume II en el tractat d’Era Querimonia, cosa que dotà el país pirenaic d’un bayle o governador, independent de l’homòleg de Catalunya, més altres privilegis forals.

Una dada curiosa és que quan Catalunya l‘any 1714 sucumbia sota les tropes franco-espanyoles, la Vall d’Aran malgrat haver-se decantat pel rei austriacista, conservà les seves institucions, en agraïment de Felip V al baró de Les, que anava a favor dels borbons. Els furs es mantingueren fins que el 1833 amb la reforma administrativa espanyola l’Aran s’integrà a la província de Lleida. També és curiós que el general Franco, veient que la Vall d’Aran aïllada bona part de l’any per la neu es convertia en refugi dels maquis i en la ruta de fuga dels jueus, va fer construir el túnel de Viella, que s’inaugurà el 1948.  Acabada l’etapa franquista, amb la recuperació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (any 1990), es restituïren els drets històrics de l‘Aran, i es creà el Conselh Generau, presidit pel síndic d’Aran.

Una història interessant que palesa la força que tenen les arrels d’un poble.