No sé si podré penjar gaires gloses més al meu blog, fins passades unes setmanes. Ja fa dies que l’ordinador em fa el boig. El vaig portar al TAU perquè el revisessin. Després d’una ullada em van dir que fa la impressió que s’ha avariat el Windows, que n’hauran de col·locar un de nou i que s’haurà d’enviar a Madrid, perquè ho facin allí. Això representa una colla de dies sense l’aparell, a part que si el diagnòstic es confirma, perdré els programes, que tant m’ha costat d’obtenir, en especial el Quarkexpres.

Em sap greu que succeeixi això, just quan acabo de posar en marxa la remodelació de capvespre.cat  i encara me’n sap més perquè dilluns marxo de vacances al Pirineu, on segur que tindré excursions per explicar i reflexions a fer, disposant de molt temps. No sé si a Bossost (el poble un vaig), hi ha cafès o locutoris amb el servei d’Internet, des d’on podria enviar els escrits, si l’ordinador acaba fent figa. Amb tot m’enduré i, per si falla del tot, m’emporto també la tablet, que m‘han dit que té prestacions similars a les d’un ordinador, cosa que estic provant apressadament, sense sortir-me’n, de moment. Veurem!

Després d’un llarg repòs de l’aparell ara he pogut escriure i penjar la glosa d’avui. Però amb molts ensopecs!, i tement que després d’una aturada i d’una altra, ja no s’engegui més.

Volem votar. I volem que l’Ajuntament no solament no hi posi traves sinó que li demanem que col·labori. Una trobada, la de dijous, que era també una protesta pel que va dir la Núria Parlon, que l’Ajuntament no cediria les escoles. Llàstima que els assistents vam ser pocs. Algú ho excusava per l’hora i la calor. I les vacances, factors realment adversos. En temps de vacances no s’hauria de programar cap activitat  fora de les lúdiques (si no som davant de fets extraordinaris). Però respecte dels pocs assistents, també diria que acostumen a programar actes als que hi assistim els convençuts. Van bé per mantenir encès l’entusiasme, però aquí, a Santa Coloma, hauríem de pensar en el treball de carrer, en el tu a tu: hi ha moltes persones senzilles que el que els frena a l’hora de donar un SÍ és una qüestió sensible: hauran d’escollir entre ser catalans o espanyols? No se’ls ha explicat prou lo de la doble nacionalitat!

Com cada any el CEP ha celebrat el sopar al carrer. Fi d’un curs ple d’activitats i, per fi, l’esperada firma del conveni que acaba amb una rècula d’anys de desencontre del CEP, l’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Catalans. Jo no sé com el Centre Excursionista ha aguantat tant. Només la gran estima que sent pel poblat ibèric i el profund  sentit de responsabilitat ho explica. Del CEP ha depès la vigilància diària del lloc, i la presència al cim d’algú que vigilés el conjunt i donés una explicació del poblat als visitants que hi pugen. Jo n’he estat, dels voluntaris que hi passàvem el matí. Esperem que des d’ara se’n facin càrrec les Institucions i que no solament salvaguardin el ric tresor que és el poblat, sinó que el converteixin en un atractiu destí cultural del país.

Què passa amb les inacabables vagues del metro? Dilluns passat per descuit em vaig trobar enmig de la vaga quan ja era a l’andana. Vaig esperar una llarga estona. Quan va arribar, venia tan ple que no vaig poder pujar. Vaig mirar la pantalla informativa: anunciava que el proper tardaria trenta minuts. Fastiguejat vaig sortir per agafar l’autobús a la plaça Urquinaona. ¡Trenta minuts més d’espera! I, quin remei, a part de sulfurar-me? No sé si va molt contra el meu escàs sentit sindicalista però em pregunto: és just que un grup de persones per obtenir el que reivindiquen (que vull suposar que són coses raonables) converteixin el públic (sense el su consentiment) en la seva arma?<br>

 

NOTA: recordo que si algú de vosaltres vol rebre a casa seva les gloses del dietari després que jo les penjo (sense haver-les de buscar), n’hi ha prou que ompli les caselles que hi ha en la columna lateral on posa: Subscriute al meu newsletter. L’enviamnt el fa el mateix ordinador. Escriure el nom i el cognom i, a sota, el correu electrònic. Una manera de fidelitzar el contacte, cosa que us agraeixo.