Pràcticament el nou blog ja camina. El funcionament és una mica més complicat que quan el blog duia el nom de Prímula o Capvespre.jps. Per això encara podeu trobar-hi algun desajust. Notareu un canvi en les seccions, i veureu que les gloses sempre apareixen amb el nom de la secció i la corresponent capçalera. Les seccions podria dir més especifiques són Capvespre (on els escrits agafen un to meditatiu, filosòfic i humanista, amb especial atenció als temes de la creença i de la increença. Ve, després, Cartes cíviques, amb temes relacionats amb la ciutat i amb la política; acompanyo el nom de la secció amb la frase “des del meu àtic”, perquè escric en l’alt solitari on visc, sense sentir-me compromès amb cap ideologia política. En tercer lloc la seccions Paisatges i Lectures, on aniran a parar comentaris meus sobre llibres i sortides.

Una novetat del present capvespre és que els escrits que m’arriben dels lectors es mostren directament en la pantalla respectiva. No cal que insisteixi en dir que m’agradaria molt que hi escrivíssiu; m’agradaria que el blog contribuís a la promoció del pensament i el diàleg o debat entre nosaltres. Per ajudar-m’hi, us demano, a més, que doneu a conèixer el blog a més persones. Us recordo que si voleu rebre les entrades del blog per email, només heu d’omplir la casella que hi ha a la columna de la dreta, on diu “subscriu-te”.

El meu més profund agraïment als amics [masculí genèric] coneguts, i als amics “invisibles”, que les ones ertzianes ens uneix en una comunió misteriosa, en la que crec.

El grup d’Amics i Amigues del Fondo dijous passat ens vam trobar per acabar el curs amb un sopar, a casa dels Quintilla-Imbernón.  S’hi van ajuntar dos nous redactors del Mailing (suplement del Butlletí i socis nous de l’entitat. Els altres redactors no van poder assistir-hi. Volíem començar a esbossar el programa del nou curs, però en vistes que haurem de veure què passa amb el referèndum, esperem estar més a prop del mes d’octubre, perquè no sabem quines coses ens portarà i què ens tocarà fer…<br>

 

Els veïns del Passeig de la Salzereda s’han revoltat: l’Ajuntament anuncia unes obres de remodelació de l’avinguda que, segons he llegit, vol traslladar la zona ampla del passeig al costat del riu. Recordo que essent jo regidor d’Urbanisme del primer Ajuntament democràtic aquesta havia estat la primera idea. Però, tenint en compte  que els veïns volien que la carretera s’allunyés de les cases, vam optar pel model que té ara. És cert que la idea de l’arquitecte que el passeig fomentés les trobades aprofitant els espais creats ad hoc no ha estat assumida pels veïns. També és cert que per falta de diners els acabats són durs. Però també és cert que el passeig ha estat absolutament abandonat per l’Ajuntament. El terreny que avui ocupen els parterres i els espais de trobada, si és que els veïns no els utilitzen, ¿no podrien omplir-se d’arbres, arbustos i plantes, conservant el passeig al costat dels edificis?  Per passejar a la vora del riu ja hi ha una vorera de més de 5 metres d’ample (veure la foto), on ja ara hi va força gent i força bicicletes.<br>

Quin paper tan trist, el dels Comuns. Tant que vam lluitar al carrer  els qui volíem la democràcia, havent-nos d’enfrontar amb el govern franquista –davant del qual les garanties d’èxit eren escassíssimes. Peró ens movia la fe de que “el pueblo unido, jamás será vencido”. Una fe que ara, precisament els partits que diuen ser l’esquerra de debò, sembla que no tenen; i exigeixen “garanties” perquè el referèndum valgui. Realment els pesen més els tacticismes de partit –aquesta connivència amb Podemos, que vol guanyar les eleccions a Espanya!– que el clam del poble.

<br>